Quan simplement, el que vull és palpar les tecles i notar com baixen, lleugeres sota els meus dits.
Només aquesta sensació de plasmar allò que em passa pel cap, encara que sembli forçat, ja que fins fa un instant, no m’hi passava res pel cap, res per escriure o per bolcar.
I va fluint, creant, elaborant una trama inesperada, teixint records en lletres alienades, formant paraules, frases o paràgrafs que sorgeixen del no res per esdevenir.
Deixa’m guiar-te pel laberint de la meva ment que es va desglossant a mesura que toco aquest teclat. Sent amb mi, el poder de la inspiració sobtada, el poder de la improvisació divina.
No deixis que acabi tant ràpid, doncs és quelcom màgic i val la pena d’abordar, flueix i llisca del meu cap fins a les puntes dels dits, es tramet del teclat mecànic cap al processador i aquest ho mostra en pantalla, és el naixement d’allò inesperat, el que fa que l’escriptura sigui tant meravellosa.
Així doncs seguiré escrivint meravelles inesperades, fins que la imaginació se m’assequi per sempre, cosa improbable.
Miquel Florido Díaz - 7/12/16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari! :D