Consells bàsics, escriptor.
Un full en blanc. Un espai per tornar a començar o continuar un final, un tros de paper on desenvolupar paraules que formen pensaments, a vegades clars, a vegades ennuvolats i per esclarir.
És allò que està per fer, allò que encara no ens hem atrevit a escriure, un moment de reflexió, unes frases de trencament o d'assimilació de quelcom que ens passa pel cap en l'efímer present.
Rocambolesc i sense sentit per molts, el que importa és que per tu mateix, escriptor, tingui tot el significat del món.
Unes poques línies poden significar-ho tot o potser no res, tot depèn de les paraules, el to, l'èmfasi, la forma de transmetre allò que volem plasmar al full. A vegades ens adonarem que no escrivim allò que teníem pensat, sinó que aconseguim molt més, i quan ens ho rellegim ens preguntem: Carai, això ho he escrit jo?
La idea és deixar-se emportar per la velocitat del fluir dels pensaments i no barrar el pas a allò que ens ha vingut en una primera instància, aprofitar la inspiració quan la tinguem, odiant tots aquells moments en què estem inspirats i no ho podem plasmar, convertir aquesta frustració en un torrent d'idees que apuntarem al mòbil o al primer full que trobem, per no deixar passar la oportunitat.
Retocar i modificar idees prèviament apuntades sempre ha de ser per bé i mai per espatllar ho.
Sabrem que tot va bé quan l'escriptura flueixi sense additius, quan els pegats siguin voluntaris i no per desgavell i ganes de llençar el que hem fet. En cas de ficció, tot anirà bé quan els personatges pensin per si sols i vulguin actuar més enllà del que tu, escriptor, havies planejat per ells. Són molt més que meres creacions, són part de tu i al final tu acabes essent part d'ells.
Al cap i a la fi, tot allò que plasmen, forma part de nosaltres.
Miquel Florido Díaz (Gener 2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari! :D