La cançó
La cançó que sempre sona al teu voltant, aquella que intenta penetrar als teus pensaments, envair-los, distorsionar-los i ho aconsegueix, perquè és així, no hi pots fer res, sona a totes hores. La cançó que maleeixes sense descans i que t'impedeix pensar en altres coses. La distracció vívida i real del no fer allò que voldries fer. No ho pots evitar, sona i sona, i tens l'excusa i tens la frustració, i a vegades fins i tot, et poses a cantar junt a ella, convergint amb els teus temors, col·laborant a destrossar el futur. La maleïda cançó que sona tothora i que les emissores de ràdio no deixen de posar, enorgullides de contribuir a la distracció d'altri. A vegades cal posar-se taps a les orelles, que no venes als ulls, i seguir tirant sempre atent, mai absorbent de tot el que veiem. Que escoltin la cançó aquells que no són capaços de crear-ne una de millor. Que la cantin aquells que romandran estancats en ella durant tota la seva desafortunada vida. Jo faré millors cançons, tu faràs millor música, entre els pocs que tenim la persistència de no deixar-nos induir per aquest desastrós cant de sirenes, farem un àlbum millor.
Miquel Florido Díaz - 18-12-14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari! :D