Innovar

Quelcom nou

No sóc aquell que vol triomfar plagiant les idees dels altres.  No sóc qui et roba l'inici de la teva peça per crear una cosa al meu gust. Sóc qui intenta fins a l'últim extrem, crear quelcom nou, d'inventar noves situacions, nous artificis i noves vides fictícies. I això no és fàcil, directament és una cosa gairebé impossible, les probabilitats globals d'innovar en qualsevol aspecte una ficció, són ínfimes. Estic sol a la meva habitació o despatx, jo i la meva llibreta o el meu ordinador. Ningú sap el que penso, no comparteixo les meves idees ni les meves trames més rebuscades. El resultat?  segurament un conglomerat d'idees, situacions i vides, aparentment innovadores i originals, que algú altre en un altre moment i lloc, ja s'havia imaginat i recreat, i potser fins i tot escrit i plasmat.

El subconscient col·lectiu és tant gran i tant incontrolable com la mateixa naturalesa de la terra. Som la consciència d'aquest planeta, petits nervis, que traspassen informació amunt i avall sense control, la xarxa vital del planeta i alhora el seu càncer terminal.

És cert que si escric alguna cosa, és independent que estigui sol amb el bolígraf i la llibreta. Estic impregnat de multitud de records propis i col·lectius, impregnat de mil i una obres d'altres autors, impregnat de centenars de cançons, pel·lícules, llibres, pensaments, situacions i vides.  Creieu-me que inventar quelcom nou, és gairebé impossible. Puc modular idees i adaptar-les a les meves necessitats i reflexions, al meu gust, però quelcom nou?  Això sí que seria un bon argument de novel·la de ficció: l'escriptor que va escriure allò mai escrit, mai narrat, mai viscut i mai pensat. 

 Miquel Florido Díaz  ( 9-12-14)