Ésser, altre cop
Quan tot recobra el sentit.
Quan tot allò pel que has lluitat, es materialitza en vida, moments i sentiments desbocats.
Quan el buit que t’inundava comença a fluir amb animosa parsimònia i quan menys t’ho esperes, fa cabdal i aflueix amb un altre buit que semblava sec per sempre més.
Quan la unió ens fa més forts i el cor batega com un tambor de carnaval i decideixes tornar a centrar la mirada endavant, conscient que, no hi ha avui si no és mira cap a l’endemà.
Quan la resseca i trista frustració continguda, s’estova i deixa pas a l’estima i després de tot, penses: t’abraçaré amb tota la meva ànima, i t’estreny contra seu, pensant exactament el mateix, sense contemplar, mai, de deixar-vos anar.
I feu una passa plegats cap al futur, sense oblidar l’ahir.
Quan tot allò pel que has lluitat, es materialitza en vida, moments i sentiments desbocats.
Quan el buit que t’inundava comença a fluir amb animosa parsimònia i quan menys t’ho esperes, fa cabdal i aflueix amb un altre buit que semblava sec per sempre més.
Quan la unió ens fa més forts i el cor batega com un tambor de carnaval i decideixes tornar a centrar la mirada endavant, conscient que, no hi ha avui si no és mira cap a l’endemà.
Quan la resseca i trista frustració continguda, s’estova i deixa pas a l’estima i després de tot, penses: t’abraçaré amb tota la meva ànima, i t’estreny contra seu, pensant exactament el mateix, sense contemplar, mai, de deixar-vos anar.
I feu una passa plegats cap al futur, sense oblidar l’ahir.
Miquel Florido Díaz, 1/12/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari! :D