dijous, 28 de setembre del 2017

Seguir sent

L’essència

El que importa, al capdavall, és el que resta permanent al cor. Inoblidable, perquè s’aferra com lava roent, incrustat per sempre més. De de vegades crema, d’altres, et deixa glaçat, convertint el neguit en rendició, o bé aviva la flama de creure en el camí que has escollit.
Vas deixar-lo anar, però no a terra, sinó en unes altres mans, capaces de cuidar-ho. Pots confiar que no trairan la memòria, doncs a pesar que l’enyor i la nostàlgia, ho fa teu, ara també és seu. Comença, torna a l’inici, un aprenentatge, un cúmul d’errors i d’encerts que farà que esdevingui, cap a una banda o una altra, però creixerà, pel seu compte, amb la seva ajuda. Sense un guia, però amb un camí, que crea a cada passa.
Et remourà per dins, el bri de lava que mai ha deixat de reptar pel teu cor, aquell que vol tornar als bons temps, a quan et senties més viu que mai, quan eres reconegut i feliç per ser qui eres, però, no et deixis guiar per l’enyorança d’uns temps preterits, doncs ja has atorgat el teu passat a un nou futur. No és en va el que hagis fet, quedarà en el record col·lectiu si valia la pena. Deixa que la llavor creixi, passa la pilota, però mai, mai, deixis de creure en el que creies quan et senties viu. No et penedeixis de l’arbre que ha sorgit dins teu, les seves arrels cobreixen amb força, tot un món, el món que tu has creat el teu voltant.
Has crescut tant, et sents tant per sobre de tantes coses, que potser, records, abans íntims i propers, ara els sents llunyans i desconeguts, el gel els cobreix i renegues del que has fet, de qui has sigut.
La lliscant lava, amb una sacsejada de descontrol, pot tocar l’arrel i fer-ho cremar tot en un instant. Permetre-ho, seria possiblement, acabar amb tu mateix.
No es pot apagar, però alhora, no pot avivar-se del tot. És en aquest punt, la virtut.
L’essència que et compon, que tu has emès al llarg del temps, no ha de glaçar-se, ni tampoc esclatar en flames. Ets qui ets, pots modular-ho, però mantén-te fidel per sempre més, al teu propi servei.


                                                                               
                                                                                                        Miquel Florido Díaz - 28/9/2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari! :D