El sentinella
Els llums de neó es gronxaven amb violència a tot el carrer pel veloç pas del cotxelliscador. Conduint-lo, en Rew, va llençar el puro a mig consumir per la finestreta, tot fent l’última glopada de fum amb gust d’herbes, pures, al contrari que els seus pulmons. Era una nit càlida de juliol a la ciutat de Crisòl, l’escalfor s’enganxava a l’asfalt durant tot el dia i aquesta s’escapava quan es ponia el sol, xafogosa, sota l’estricta vigilància del sentinella.
Aleshores, va extreure la màgnum de la pistolera, maldestrament, ja que se li va enganxar amb el cinturó, va allargar el braç cap enfora i va prémer el gallet tres cops. Va encertar els trets a la roda esquerra del darrere, com a gran pistoler que era. El tot-terreny que fugia, va derrapar de tal forma que es va elevar, girant a l’aire, fent voltes de campana amb fúria.
La lluna restava oculta rere els núvols. El so dels llums penjants, xocant contra els balcons era l’únic que s’escoltava quan el sentinella va baixar del cotxelliscador. Cobert d’ondulants colors antinaturals i apuntant cap al lloc del sinistre, sense confiar en que el delinqüent hagués mort, es va acostar amb pas ferm fins a la porta del conductor, que havia quedat boca avall. El tipus estava maldant per sortir, reptant per la rebentada finestra. En Rew el va engrapar pel coll de la samarreta amb una sola mà i el va elevar fins a la seva alçada de metre noranta, encanonant-lo amb l’altra mà. L’home, esquifit, sagnava i no deixava de tremolar.
—No... No...-gemegava somicant, aterrat.
—Escòria.-va dir-li, com si li hagués escopit a la cara.
Es tracta de l'inici d'un relat de tres pàgines he escrit per un concurs de Sant Jordi. Qui vulgui continuar llegint, que ho demani!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari! :D